24 de gener 2009

Declaració de principis de La Casa Gran del Catalanisme.

A l’introducció de la Declaració de principis. Casa Gran del Catalanisme (http://www.ciu.cat/media/20607.pdf), llegeixo el següent paràgraf:

“L’arribada del tripartit al poder per decisió expressa dels dirigents d’ERC i del

PSC-PSOE, ha fet passar el país de tenir un model que es podia discutir però (el verb no pot precedir conjunció, cal una coma enmig “discutir, però”)

que permetia avançar, a discutir sobre tots els models mentre no es va enlloc.

A més, la dinàmica populista (Populista: Seguidor del populisme. La dinàmica no pot ser populista, l’opció correcta “la dinàmica del populisme”) i personalista d’alguns dirigents polítics ha portat a la fragmentació fratricida i a la consigna sectària de “o amb mi, o contra mi”.

S’han inaugurat, per tant, noves inèrcies que configuren una acció política

caòtica, sense lideratges clars, fragmentada, superficial i, sobretot,

carregadíssima ( o carregadíssim no consten a l’Enciclopèdia Catalana Enciclopèdia Catalana) de vanitat. Cal trencar, doncs, aquestes tendències a nivell de país.”

Però, percebo certa contrarietat amb les paraules dites per l’Artur Mas...

Per Artur (la preposició “per” no pot precedir aquest mot) Mas, la Casa Gran del Catalanisme és un concepte que té com a doble repte “aplegar més gent de diferents sensibilitats al voltant d’un partit obert com CDC i posar al dia el concepte de catalanisme”. “Sabem que és un sentiment compartit per molta gent, però tenim plena consciència que cal aplegar tota la massa crítica, el desconcert i la confusió que generen la manca de lideratge del país, en torn a un projecte que torni la il·lusió i la confiança”.

Com es pot aplegar més gent de diferents sensibilitats i a tota la massa crítica si no es para d’ofendre a tot un electorat que ha triat a diferents partits que governin el nostre país?...

Amb aquesta declaració tant sol es pot arribar a la conclusió que quan diuen “... alguns dirigents polítics ha portat a la fragmentació fratricida i a la consigna sectària de “o amb mi, o contra mi”.”, es refereixen exclusivament a ells.

Parlant de fraticidis, expressió molt lletja i que tant sol inspira conflictes i divisions, el Catalanisme no hauria de ser la carta de presentació ni el pla d’actuació de cap partit: “Aquest document de treball identifica les línies bàsiques per articular el nou

discurs que CDC”…

Quan es comprengui el catalanisme ja no caldran cases i refundacions, farà sol i amb plena llibertat el seu propi camí. Quan el catalanisme romangui tan obert i aclarit, els sentiments originals dels catalans seran diàfans, i quan la consciència sigui tan àmplia i profunda com l'oceà, es podrà mantenir l'equanimitat en qualsevol situació. Per aconseguir això el Catalanisme ha de ser present a cada acció i mai ha de ser cap eina de disgregació.

Nota: He corregit el document de CIU tant sol per la poca educació i vergonya que tenen alhora de criticar a algú que el català no ha estat la seva llengua materna, tot fardant (expressió lleidatana) del domini del “verbo” que gaudeixen ells.

3 comentaris:

Albert ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ràimon ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Martín L. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.