Fins mai Bush i familia!

Bob Dylan-SENYORS DE LA GUERRA

Veniu senyors de la guerra
Els que fabriqueu armes
I els avions de la mort
Els que fabriqueu bombes
I no doneu la cara
Amagats al despatx
Només vull que sabeu que
Ja us he vist la màscara.

No heu fet res a la vida
Tan sol destruir
Jugueu amb el meu món
Com si fos un joguet més
Em feu amo d'un arma
Feu la volta i correu
Just desapareixeu
Quan volen les bales

Com Judes el vell
Mentiu i enganyeu
Una guerra mundial
Ningú la pot guanyar mai
Veig en els vostres ulls
I en els vostres cervells
Com hi entra l'aigua bruta
Que embruta el carrer

Poseu bé els gatells
Perquè els altres disparin
Aneu lluny i observeu
Quan els morts van creixent
Sou als vostres palaus
Mentre la sang del joves
S'escapa dels seus cossos
I s'enfonsa en el fang

Heu dut la pitjor por
Que es pugui imaginar
Heu volgut dur la por
A portar fills al món
Per amenaçar el fill
Que no és nat ni te nom
No mereixeu la sang
Que us corre pel cos

Que més em cal saber
Per poder opinar
Em dieu que soc jove
I que soc ignorant
Però una cosa si sé
Tot i ser un inexpert
Ni Jesús no podria
Perdonar-vos mai

Deixeu-me preguntar-vos
Tan bons son els calers
Us compren el perdó?
De veritat ho creieu?
Quan sigui el moment
Sé que us n'adonareu
Tots els vostres diners
No us serviran de res

Espero que us moriu
Que així sigui aviat
Aniré darrera el bagul
En la pal·lida tarda
Estaré vigilant
Que us posin al forat
Trepitjaré la tomba
Fins saber-vos ben morts.

Traducció i adaptació: Gerard Quintana