Gimme Hope Joanna

Bé, Jo'anna maneja un país
Maneja Durban i Transvaal (ciutats)
Fa a alguna de la seva gent feliç, oh No li importa la resta per res
Té un sistema que li criden apartheid Manté als germans en submissió
Però potser la pressió pot fer a Jo'anna veure Com tots podrien viure com un
[cor:] Dóna'm esperança, Jo'anna Esperança, Jo'anna
Dóna'm esperança, Jo'anna
Abans que arribi el matí
Dóna'm esperança, Jo'anna
Esperança, Jo'anna
Esperança abans que arribi el matí
Escolto que fan tots els diners daurats
Per a comprar noves armes,
qualsevol forma de pistoles
Mentre tota mare en el negre Soweto tem
La matança d'altre fill
Escapolint-se a través de les fronteres veïnes
De vegades divertint-se un poc
No li importa si els jocs que juga
Són perillosos per a tots
[cor]
Té recolzos en llocs alts
Qui tornen els seus caps al sol de la ciutat Jo'anna els dóna als bufons diners Oh per a temptar a qui venja
Fins i tot sap com moure opinions
En cada revista i en els periòdics
Per cada mal moviment que aquesta Jo'anna fa
Tenen una bona explicació
[cor]
Fins i tot el sacerdot que treballa
per a Jesús
L'Arquebisbe que és un home pacífic
Junts diuen que els guerrers de la llibertat
Se sobreposaran a la força
Vull saber si ets cega Jo'anna
Si vols escoltar el so de tambors
No pots veure que la marea canvia Oh, no em facis esperar que el matí arribi
[cor]

Amb aquesta cançó voldria fer un homenatge a Helen Suzman, una de les més reconegudes activistes sud-africanes contra el apartheid durant 36 anys, va morir el dijous, a l'edat de 91 anys; va lliurar sovint una solitària batalla parlamentària.
Al recordar la primera visita de Suzman a la secció B de la presó de Robben Island en 1967, Mandela va dir un cop: "Va ser rar i meravellós veure a aquesta valenta dona entrar en les nostres cel·les i caminar al voltant del nostre pati. Ella va ser la primera i única dona a beneir les nostres cel·les", de segur que per ella va ser encara més meravellós poder compartir conversa i opinió amb Mandela.

Tant debò la "Joanna" de la cançó s'hagués semblat un xic a mi, tots aquest homes i dones no haguessin patit mai tal rebutj social. Mai em vindrà de gust mostrar empatia envers a qui rebutja a una altra persona pel seu color de pell, llengua, estatus social, orígens o sentiments, és tant de ximples repudiar a algú que té amb comú el ADN!; quanta manca de cultura general ens envolta!.