Una de monòleg!

Amb que ens enganyen de petits?
És que de petits vivíem enganyats. I els nostres pares eren els principals responsables. No dubtaven en recórrer a qualsevol mentida amb la condició d'aconseguir els seus objectius. Per exemple, a l'hora del menjar. Si tu no volies menjar, t'intentaven fer creure que la cullera amb el puré de verdures era... un avió!. Vagi símil més encertat! De fet creien que l'única cosa que li faltava per a ser versemblant era el so del motor. I aquí els veies BRRRRRRRRRRRRRR. Clar!. És que pensaven: Si el nen no vol menjar-se un poc de puré... de segur que es menja un avió?!!. A més et feien responsable de la bona alimentació de tota la teva família:
-Aquesta pel papà. Aquesta per la tia. Aquesta pel butaner...?!!
Es a dir, havies de menjar tu per tots.
De vegades les seves mentides aconseguien el contrari al que es proposaven. Per exemple, per a aconseguir que ens dormíssim es van inventar les nanes. Que igual la música era apropiada, però fallaven en la lletra. Com aquesta que deia:
-Dorm-te nen. Dorm-te ja. Que ve el Coco i et menjarà...?!!
I tu:
-Com? Què vindrà qui? O sigui que després d'aquesta informació vols que jo em dormi?!!
Clar que et passaves tota la nit amb els ulls com a plats; i ets deies:
-Collons! Ja que ha de vindre el Coco... Almenys que m'enxampi despert!.
Quan ens duien al metge també recorrien a l'engany. I et deien coses com:
-Ximple, si no et farà mal...!
A més et deien:
-Ximple, que ja veuràs com al final el doctor et regala una piruleta!.
-Una piruleta? Haver-lo dit abans! Ràpid! A què espera? Faci'm una vivisecció sense anestèsia!... Quan acabava la consulta, el metje et deia:
-Au té maco, això per tu!.
I el que et donava era el bastonet amb el qual t'havia examinat. I damunt la teva mare:
-Què es diu?...
-Ronyòs! Què has fet amb la resta del gelat?... Què esperaven que diguéssim?!!
Jo:
-Gràcies, el que fardaré al cole amb aquest bastonet!, Uala tio! Que enrotllat és el teu metge!... Un bastonet!... T'ho canvio per la meva videoconsola!.. Ens deixes jugar amb el teu bastonet??... Això últim encara us ho segueixen dient a alguns...
Altra tècnica que empraven els majors per a enganyar-nos era la d'associar una cosa que no ens agradava gens amb alguna cosa que ens agradés molt. Amb aquesta idea es van inventar els jocs educatius. I és que quina mania amb que aprenguéssim jugant! Que si el baló de platja mapamundi. Que si els llapis amb la taula de multiplicar. Que si el puzle d'Espanya per comunitats... Els nostres pares prenien nota d'aquesta idea d'associar una cosa bona amb alguna cosa dolenta i et sorprenien dient coses com:
-Anem a jugar a recollir la teva cambra?...
Anem a jugar a recollir la teva cambra... És com si a la teva parella li dius:
-Anem a cardar tot plantxant-me els pantalons?...
I com conclusió, la frase amb la qual els pares posaven fi a totes les nostres preguntes.
-Papà perquè les noies són tan rares?.
-Quan siguis major ho entendràs?...
Doncs també amb això us van mentir...