17 de gener 2009

House

Sí! m'estic referint al Doctor House (o no), la serie que triomfa arreu del món menys a house (casa) de Hugh Laurie: ''House es un fracaso en Inglaterra porque los británicos odian el destrozado acento americano"; explica ell perquè ha d'imitar l'accent americà quan interpreta al Doctor, però, a ell li passa el mateix que als seus compatriotes: "Soy escéptico cada vez que veo a uno de mis compatriotas hablando americano. Por eso creo que House no funciona en Inglaterra... Los británicos se muestran recelosos conmigo"...
I el que jo em pregunto: de debò que cal ser tant "tiquismiquis" amb un idioma?...
Series sud-americanes triomfen en aquest país; a les nostres pantalles de cine bastants catalanoparlants de naixement prefereixen la versió castellana a la catalana, (pel que fa a les pelicules del Shrek, jo també, i alguna que altra); a més petita escala grups de musica euskeres, gallecs, mallorquins, valencians i catalans son seguits fora se les seves contrades; Lo Cartanyà, hi va haver un grup de lleidatans de ciutat que es van sentir molt ofesos, però, els que hem viscut o vivim en pobles, la vam rebre amb molta estima perquè entre els seus personatges sempre hi havia algú del poble amb qui comparar-lo, i tant se'ns feia que a Barcelona s'enfotesin de la nostra pronunciació, almenys sabem que aigua es pronuncia tal com s'escriu, no pas "aiga"... no és el mateix riures de tu que riure amb tu.
Clar que les llengües minoritàries s'han de fomentar el seu us i conservar-les, haurien de ser Patrimoni de l'Humanitat, s'ho mirin com s'ho mirin, és cultura i llengua d'una nació (i les "natio" van ser creades per l'Universitat Romana, així a grans trets, es clar). Qualsevol rebutj a una llengua o la seva particular pronunciació per part d'un nombrós grup de gent hauria d'estar penalitzat d'alguna mena, com va ser amonestada la Nebrera per la seva ofenosa intervenció on no tan sol va ofendre a la Ministra de Foment, ans tota Andalusia en ple.
Això de contemplar-nos tant el melic i oblidar-nos que més enllà hi ha vida no pot ser bo per la convivència de cap de les maneres, protegir i donar a conèixer el nostre SI, respectar els dels altres i no rebutjar-ho a la descarada i amb ofenses, TAMBÉ.
Està clar que em referia a house com a casa, que millor oberta que no pas tancada i barrada.