Reflexió

Llegint els diaris, com qualsevol dia, m'he indignat, sorprès, emocionat, interrogat, rigut i com poques vegades, reflexionat.
El motiu d'aquesta reflexió son els dos darrers paràgrafs de l'article del periodista Luís Mauri que ha publicat avui El Periodico, aquest és titula Qui mor i qui mata, i els paràgrafs amb qüestió són:

NO HI HA guerra neta ni honesta. Ni tan sols les revolucions romàntiques. A totes, tots dos bàndols cometen atrocitats. Qualsevol mort violenta és aberrant, injusta, dolorosa. Però hi ha elements objectivables, mesures de proporció, raons històriques i raons legals. I al Pròxim Orient, la legalitat internacional no està de la banda d'Israel, que incompleix des de fa dècades infinitat de resolucions de l'ONU sobre el conflicte.
Primo Levi (1919-1987), italià i jueu, va ser resistent antifeixista i supervivent de l'Holocaust. El 1976, en l'apèndix d'una edició escolar de Si això és un home, el primer llibre de la seva trilogia sobre Auschwitz, va escriure: "Meditar sobre el que va passar és un deure de tots. Tothom ha de saber, o recordar, que tant a Hitler com a Mussolini, quan parlaven en públic se'ls creia, se'ls admirava, se'ls adorava com a déus. Les idees que proclamaven en general eren aberracions, o tonteries, o crueltats; i no obstant milions de fidels els seguien fins a la mort. Els monstres existeixen però són massa pocs per ser realment perillosos. Més perillosos són els homes comuns, els funcionaris disposats a creure i obeir sense discutir. Com Eichmann; com Hoess, comandant d'Auschwitz; com Stangl, comandant de Treblinka; com els militars francesos de 20 anys més tard, assassins a Algèria; com els militars nord-americans de 30 anys més tard, assassins al Vietnam". ¿Què es pot dir dels militars israelians d'avui?.

Em quedo amb la frase de Primo Levi: Més perillosos són els homes comuns, els funcionaris disposats a creure i obeir sense discutir.
Reflexionem, si us plau!