Crisis de personalitat o estar perdut sense idees?...

Amb aquesta preguntat m'estic referint a l'Artur Mas. Primer volia actuar com el Sarkozy (suposo que deu ser perquè li agrada anar repentinat com a ell), desprès com l'Obama i el seu equip (com si és pensés que son les paraules el que el van fer triomfar i no pas els seus fets al llarg dels anys), i ara, segons una entrevista que publica avui el diari El Periódico vol actuar com En Pep Guardiola i el seu equip el Barça:

Artur Mas: "CiU ha de treballar amb modèstia, sense eufòria, a l'estil de Guardiola"

LUIS MAURI / TONI SUST

BARCELONA

Des que va perdre el poder, Convergència mostra una acusada tendència a intentar associar el seu nom a símbols triomfals. En els últims temps, ha passat del culte a Sarkozy a posar-li espelmes a Obama. També va abraçar l'estampa de Laporta, tot i que ara prefereix Guardiola. L'entrenador del Barça és el nou tòtem d'Artur Mas.


Pel cert, em deixava a En Laporta.
Em sembla perfecte que a portes endins mostri admiració per personatges amb èxit i que estudii les seves tàctiques i tècniques per si pot trobar quelcom de profit, però, que ho cridi tot als quatre vents?... no sé, jo diria que això és més propi d'un nen que no sap que vol ser d'adult i cada dia canvia de professió, per no dir directament i sense embussos que es tracta d'una persona sense personalitat definida ni idees pròpies que va a la deriva provant coses a veure que pot funcionar... no sé! digueu-me desconfiada, però, deixar a Catalunya a mans d'un indecís que cada dia canvia de parer perquè demostra a la descarada que no té ni ... idea de quina línia ha de seguir per portar un partit al triomf, és molt arriscat i de poc assenyats.
Si ja no és ara capaç de dirigir com cal el seu partit, d'haver estat president en aquest moment, quina garantia haguéssim tingut perquè ens tregues de la crisis que estem patint?, a més de portar tot el seguiment com cal del Finançament que, recordem, va fer tots els passos possibles perquè fou retallat el primer cop, i tot per sortir tant sol en una foto.
La veritat es que no se pas com els seus aferrins no s'adonen que tenen a un líder que no sap fer de líder perquè constantment canvia de referent (cosa que un líder mai ha de tenir), el que ve a ser el mateix que dir: que no sap on va.
Un líder sempre ha de tenir el seu propi tarannà, forma de treball i idees, no ha de ser mai una copia de: (...). Pobra Convergència, com s'ha de veure!.