21 de març 2009

No som "el boig de la ciutat"!!!

Sopa de Cabra- El boig de la ciutat

Acabava d'arribar
Només volia tranquil·litat
Després de nits humides a la carretera.
Ell se'm va posar al davant
No em vaig saber controlar
Va caure al mig d'una bassa de sang
I em va dir:
Jo era el boig de la ciutat, tu m'has matat
M'hauràs de substituir d'ara endavant.
Van acceptar la condemna
Per majoria absoluta
Ni tan sols vaig poder-me defensar.
Vagaràs fins l'últim dia
També de nit per tota la vila
Tu ets l'elegit per tots, em van dir.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat
L'hauràs de substituir d'ara endavant.
Tu ets el boig de la ciutat, tu l'has matat
L'hauràs de substituir d'ara endavant.
Vaig passant dies i dies
Aguantant humiliacions
L'odi no té força quan s'està sol.
Caure dins d'aquest forat
Del que no puc escapar
Em fa cantar per suportar el dolor.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
L'hauré de substituir d'ara endavant.
Sóc el boig de la ciutat, jo el vaig matar
L'hauré de substituir fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi.
Fins que algú acabi amb mi.
Sopa de Cabra: Gerard Quintana

Aquesta cançó tant trista malauradament a la realitat també és produeix; de vegades les persones ens mostrem d'una forma tant cruel, potser per tenir les nostres consciències més tranquil·les que res ha canviat, potser perquè tenim la necessitat de tenir algú a qui fer culpable de tot plegat...
Però, aquestes sentències conformistes i de majoria absoluta no sempre van dirigides a una persona, de vegades son a un grup sencer de persones, algú, potser per interès propi, decideix que a aquell grup li toca ser "el dolent de la pel·lícula" perquè ara ja no hi és el dolent de sempre, i sense deixar-los explicar, sense ni tant sol escoltar els seus ideals... la resta de la societat accepten i fins i tot exageren la sentència.
Però, el més trist de tot això és que membres rellevants d'aquest grup ja comencen a assumir que "són el boig de la ciutat" (potser us ve al cap el nom d'algú...na) i intenten convèncer als seus que si que ho son...
No! nois no som ni hem estat mai "els dolents", maniobres interessades i desprès interessos ens fan mantenir aquest paper, però, no l'acceptem mai, hem de ser més forts que les paraules.
Per molt que Goebbels ens demostres que les mentides molt repetides s'acaben transformant en realitats, sempre hi ha excepcions si la veritat es fa més forta, i perquè això es produeixi, el grup ha de continuar treballant fort.

3 comentaris:

Trifó de Vernet ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Martín L. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Trifó de Vernet ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.