Les persones podem canviar?...

Observeu aquestes mirades!... Per mi l'una transmet la xuleria del seu propietari, d'aquell que fa les coses perquè és "l'amo" i ho pot fer, qui és aquell que el mira per dir-li que està bé o malament?... qui és ningú per organitzar-li la vida?... Fredor, passivitat, però, alhora una immensa buidor.
L'altra és una mirada amb por confusa, com dient: perquè està passant això?... quasi demanant clemència i potser suplicant que tot això s'acabi...
Els propietaris són la mateixa persona..., o no?.
Entre les dues fotografies han passat 40 anys i aquesta mirada pertany a Charles Manson; què us he de dir del rostre d'un assassí?...
Porta tancat a la pressó estatal de California des que fou declarat culpable del brutal assassinat de set persones; ignoro que li han fet, com ha viscut, com l'han tractat aquest anys, però, afirmaria que ara no es tracta del mateix home que va entrar.
Potser confio massa amb les persones, o, potser les persones, si ens ho proposem, podem canviar.