…que mengin croissants!...

Corria l’època de la Revolució Francesa, i la pujada d’impostos va fer que el poble patís gana; al sentir les protestes del poble la reina Maria Antonieta va respondre: “Perquè es queixen que no tenen pa? Si no en tenen, que mengin croissants”...
Doncs el mateix ha fet Silvio Berlusconi aquesta setmana al miler de famílies que han perdut alguns dels seus membres i les seves llars: “...si no tenen sostre que s’ho agafin com un cap de setmana al camp...”, el d’aquest personatge és que ja no té nom, qualsevol qualificatiu mal sonant o per desprestigiar-lo és tot un compliment per ell.
Com no em trobo al lloc dels successos accepto el comunicat que afirma que als afectats no els està mancant menjar, abric, atenció mèdica i psiquiàtrica, i totes aquestes atencions que son el mínim que deu de fer un govern com cal per les tragèdies que pateix el poble que l’ha triat, o no, per governar; però, si que em puc situar a la ment de tots aquells que, quan acabi aquest “cap de setmana de càmping”, no tindrà una casa on anar a dutxar-se, relaxar-se i dormir a gust... en el millor dels casos, perquè no ens hem d’oblidar dels morts, i que algú al qual li sobren les cases, pisos i vil•les et digui: “Tranqui tio que no passa res!...”, no vull ni pensar que faria en un moment així, uf!.
Tampoc vull ser mal pensada, del tot, i creure que es mofa de la gent, suposo que volia treure llenya al foc, però, una mica més de sensibilitat! Si us plau!...
En aquest país ja es va atacar la campanya del PSOE que deia alguna cosa semblant a: “Mejor con una sonrisa” (no recordo exactament l’eslògan), precisament perquè en casos de tragèdies els somriures poden ser entesos com a mofes per banda de qui està patint, i això que un somriure sempre serà tant sol la cara amable de qui et vol ajudar i estar al teu costat per tot allò que et calgui, no pas una frase inoportuna fora de lloc i amb to burlesc, o no.
No s’ha de confondre mai l’amabilitat amb la simpatia, la primera et serveix en tot moment, sigui festa sigui tragèdia, la segona tant sol pels moments de disbauxa, en els moments durs tant sol fas mes mal a qui pateix.