Si et fan mal és perquè ho permets.

Paul Potts - Everybody Hurts - original de REM

Quan el dia és llarg i la nit, la nit solitària és teva,
quan estàs segur que has tingut prou d'aquesta vida, bé, aguanta.
No et deixis dur, tothom plora i tothom fa mal a vegades.
A vegades alguna cosa està malament. Ara és el moment de seguir cantant.

Quan el teu dia és nit solitària, (aguanta, aguanta)
si sents que ho deixes escapar, (aguanta)
quan creus que has tingut massa d'aquesta vida, bé, aguanta.

Tothom fa mal. Busca consol en els teus amics.
Tothom fa mal. No llencis la tovallola. Oh, no. No llencis la tovallola.
Si sents que estàs sol, no, no, no, no estàs sol.
Si vius pel teu compte en aquesta vida, els dies i les nits són llargues,
quan creus que has tingut massa d'aquesta vida com per aguantar.

Bé, tothom fa mal a vegades,
tot el món plora. I tothom fa mal a vegades.
I tothom fa mal a vegades. Així que aguanta, aguanta.

Aguanta, aguanta. Aguanta, aguanta. Aguanta, aguanta (repeteix i s'esvaeix)

(Tothom fa mal. No estàs sol)

Tampoc es tracta de aguantar tot parant l'altra galta, tant sol es qüestió de mostrar-te passiu envers tot allò que no vols i no deus pels teus principis permetre tolerar, tot reforçant la teva seguretat i fermesa que vols aconseguir tot allò que necessites i es just... si et fan mal és perquè ho permets i ho prefereixes per refugiar-te sempre en el victimisme, posició fàcil e ideal per donar la culpa de tot plegat sempre als altres.
Si et fan mal potser que et qüestionis si prefereixes i optes per continuar essent aquell que tothom li vol mal, qual vulgar paranoic.