15 d’abril 2009

“La religió no és l’opi del poble, és el seu placebo” House, capítol 101

No és pas que pretengui ara tractar als guionistes d’aquesta sèrie com a il·lustres filòsofs per quatre frases brillants que li troben per aquest “especial” Doctor, però, aquesta amb qüestió és molt digna del seu estudi.

Quan el pensador alemany En Karl Marx va afirmar “La religió és l’opi del poble” ( i desconec en quin paràgraf, ni la pagina, ni la editorial, ni el títol del llibre en què es troba, ni que estava fent en el precís moment històric que la va pensar, sé que és d’ell i punt; i si em demostren que no és d’ell, tant me fa!, és bona i amb això n’hi ha prou. Ah! A més no penso fer publicitat gratis en aquest bloc a cap Editorial) era en un moment històric en el qual, per motius justificats, hi havia molta devoció envers qualsevol religió.

Però, ara estem vivint una etapa diferent; parlem-ne de la Cristiana que per mi és la més coneguda: en aquesta hi tenim un petit nombre de fidels devots que entenen la religió, per mi, d’una forma sana i molt diferent de com la predica l’Església Catòlica, aquesta darrera per mi està incitant al fanatisme des de la perspectiva de “amb mi o contra mi”. Els primers ho senten de debò, els segons tant sol ho fan perquè així sempre s’ha fet i ho ordena la “Santa Iglesia” (per no recordar un altre nom), i els darrers i l’immensa majoria i creixent, els que segueixen els costum cristians, o perquè és festa, o perquè ho fan des de petits, o perquè és la tradició, o perquè ho fa tothom, o perquè “...com s’ha de fer si no?...”, etc... Aquesta actitud tant ofensora envers a tots aquells que de debò hi creuen en el Cristianisme (si no creus amb algo, perquè ho fas anar?), és la que em refereixo com a placebo: no son cristians practicants, però, fent això és com si ho fossin, i si els hi treuen sembla que estiguin perduts o com si els amputessin algun membre o alguna cosa que han tingut sempre...

I aquestes aptituds tant incoherents entre elles són les que descol·loquen a tot Estat Laic; com si no s’entenc que la majoria de dies festius s’escaiguin per qualsevol celebració religiosa?, i amb aquesta regla de tres si hem de respectar el “dret de decidir” dels ciutadans, perquè no fem festius també totes les celebracions religioses de les altres religions que professen la resta de ciutadans legals i legítims que hi viuen?... també estan en el seu dret com a contribuents de fer festius els seus dies de culte especial, oh no?...

O som laics o ens manifestem a favor d’una religió, però, placebos? No, si us plau! Que no ens en sortirem mai d’estar sota el control de qui no hauria d’haver controlat mai.