Tinc gana!...

Quan tots els dies resulten iguals és, perquè l'home ha deixat de percebre les coses bones que sorgeixen en la seva vida cada vegada que el sol creua el cel.
Paulo Cohelo

I com li dius això a algú que rebusca entre deixalles alguna cosa per menjar?...
Ahir al vespre em vaig adonar realment que poc costa perdre-ho tot o quasi tot, per passar a ser ningú.
Al contenidor de l’orgànica del supermercat de davant de casa quasi cada nit trobo al mateix padrí que, des de fa anys, cerca verdures tocades, pa que no ha estat venut o algun que altre aliment caducat i llençat per no ser apte per la seva venda; i cada nit m’enganyo tot dient-me: - Potser tant sol és tracta d’un pobre home amb la Síndrome de Diogenes i ho fa a causa de la seva malaltia...
Però, ahir va ser diferent; em va avançar en el pas una noia jove, vint i pocs anys, ben arreglada, neta, amb roba que ha estat de moda aquest any, sabates relativament noves, i no era emigrant (desconec si era filla de Lleida o no) i es va aturar en aquest contenidor a cercar menjar... us asseguro que vaig patir jo més vergonya que no pas la jove, em sentia violenta tot passant pel seu cantó amb les meves gosses perquè sabia que s’aturarien a olorar, no volia pas que ho fessin, ja és prou humiliant cercar menjar entre deixades com per a sobres uns gossos t’olfatejin qual vulgar escombraria pestilent.
D’acord! Ahir va sopar, però, va ser el mateix sopar que van oferir la Casa Reial (a costa de l’Estat) als Sarkozys?... de segur que no.
Tampoc és que defensi un comunisme on s’ha de repartir tot per igual; tots en coneixem de persones que pateixen penúries perquè estan passant una mala temporada, i persones que tota la seva vida serà una mala temporada per ser com son, però, no estaria pas malament que en èpoques de crisis com la que molts, per no dir tots, estem patint deixessin de banda exhibicions d’abundància i luxe i és dediquessin els nostres diners públics a cercar solucions, perquè cap persona més hagi de deixar de percebre les coses bones que sorgeixen en la seva vida, perquè, té gana.