Dia de reflexió.

No estic pas confosa, no, avui és el dia que els dirigents i gestors de les campanyes electorals han de reflexionar, i jo els voldria dir el següent amb una frase que va ser dita per algú experimentat i amb molt de seny i intel•lecte:

Que alguna cosa no funcioni com desitjaves que ho fes no vol dir que sigui inútil.
Thomas Alva Edison

Que les persones estiguem, jo també, desencisades, no és perquè passem de la política, tant sol és perquè la política passa de nosaltres.
Malauradament són pocs els polítics que parlen de la seva feina i no pas de ells i del que fan o deixen de fer els altres.
Malauradament són pocs els mitjans de comunicació que informen realment de tot el que passa en el món de la política i ens afecta directament a nosaltres; perden massa el temps fent de premsa rosa i/o groga els mitjans que de forma habitual no s’hi dediquen.
Malauradament és minsa l’informació que rebem els militants des del propi partit, en massa ocasions ens assabentem per tercers, o massa tard. No culpo a ningú, tant sol dono un toc per dir que el sol fet que alguns ho sàpiguen no vol dir que ho sapiguem tots. Molts militants tenim un lloc de treball fora de l’administració o del partit i poc temps per informar-nos pel nostre conte.
Malauradament hi ha moltes intencions de voler fer bé les coses i es queden amb això, intencions.
Malauradament el poc interès mostrat per alguns fa que els que van al seu darrere s’encomanin d’aquest desinterès; moltes vegades camuflat amb la sempre socorreguda excusa que s’està molt ocupat, (i si algú de l’agrupació de Lleida ho llegeix sabrà perfectament que parlo de mi que vaig al darrere d’algú que m’ha d’informar i no ho fa).
I malauradament aquesta crítica tan negativa no fa que jo deixi de creure en el socialisme i amb la bona voluntat i les ganes de treball mostrat per molts dels nostres polítics als quals em sap molt de greu que ineptes els superin amb la mala popularitat que ens han donat perquè la ciutadania afirmin que “Tots els partits son iguals”.
Potser hauríem de començar per fer neteja a casa, tot llençant els objectes regalats als restaurants Xinesos i adquirint peces de valor que estiguin a to amb la resta de la decoració, un “cunill” de la sort al cantó de les litografies de la col•lecció de quadres de la A-Badia de Montserrat, fa un mal a la vista impressionant, desentona massa, o no?...