Puzle

Quan de temps fa!...

Ah, no! Que no fa tant, potser un any i mig, poc més quan tres seien en aquesta mateixa terrassa, fent el mateix beure com si d'una cerimònia d'iniciació es tractes.

Xerràvem de tot, coses serioses, de no tant serioses, i, sobretot i principal, reiem molt de tot plegat.

Abans érem quatre mosqueters, però, el veterà va continuar per un altra via...

Qualsevol podria pensar que tot allò s'ha acabat, que forma part d'un passat... però, qualsevol no pot entendre que és tant sol part d'un instant en el temps que no sap ni de passats, ni presents, ni futurs, tant sol de moments.

Sempre hem estat amics, però, encara no havíem coincidit en el temps/espai; no us ha passat mai el trobar una persona en un instant, que a la llarga ha esdevingut quelcom, bo o dolent, en les vostres vides?... Doncs és això mateix el que us vull explicar.

Potser no tornarem a fer cap més beure plegats en aquesta mateixa terrassa, però, n'estic segura que als tres, als nostres respectius puzles que formen les nostres personals històries, aquesta peça no ens faltarà.

Encantada d'haver-la trobat amics meus!

A la vostra salut i per sempre, els instants ja esdevindran si s'escauen...