23 de juliol 2009

Quan l'honor es recupera a costa de tragèdies i perdues de familiars i professionals...

Quin és el preu de l'honor perdut de CIU per no haver estat recolzat en majoria en la seva negativa a recolzar el nou Finançament?...
Doncs la vida de quatre bombers.
Quina altra explicació li trobeu a aquestes declaracions fetes per un alcalde de CIU?: El Periodico online 23/7/2009 R. JULVE / R. MORALESA. LLUÍS
HORTA DE SANT JOAN
El conseller d’Interior, Joan Saura, compareixerà al Parlament a petició pròpia per detallar el que va passar, mentre que el secretari general d’aquest departament, Joan Boada, va dir amb contundència: «Abandonem ja les especulacions. No hi va haver relaxació. En cap moment els bombers van dir que el foc estava controlat. Els mitjans aeris van deixar de treballar perquè el vent els impedia maniobrar, però que quedi clar que les 70 dotacions terrestres van seguir en actiu. Són exemple de tot això els que van morir.»
Les paraules de Boada anaven dirigides a l’alcalde d’Horta, Àngel Ferràs, de CiU, que ahir va reiterar en més de 10 ocasions que hi va haver «relaxació entre els comandaments dels bombers». Aquesta denúncia ja li va valer una reprimenda del president, José Montilla, i del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, mentre sopaven junts dimarts al restaurant Miralles d’Horta.
Ahir al matí, l’alcalde es va sentir més acompanyat: a primera hora van començar a desfilar (una colla de voltors... uitx! m'he infiltrat a la notícia) pel poble representants del seu partit. En un moment del dia, a la localitat hi havia fins a una desena (de voltors... perdó, és l'emoció) de dirigents de CiU. Van passejar pel poble i es van aturar especialment a la plaça de Catalunya, on van conversar amb veïns, als quals van assegurar que demanaran una investigació.

Això no te nom, és mes, diria que frega el delicte per injuries envers el nostre, tot el nostre Cos de Bombers; afirmar d'aquesta forma tant rotunda i estúpida la manca de professionalitat és un acte tant miserable que em repugna fins i tot dedicar unes paraules a aquest fet, i ho faig per respecte a tots els professionals que de forma altruista posen en risc les seves vides, i mai millor dit.
Tanta arrogància i orgull em provoca un fàstic impressionant; i aquesta mena de persones (si així se'ls pot anomenar) pretenen governar un país... queda clar que Catalunya durant 23 anys va estar un Club privat de pijos que passen del poble i les persones olimpicament.