Tinc uns amics que ara tornaran a marxar en caravana solidaria cap a Gàmbia; fa uns quants anys que ho fan, tot va començar quan engrescats per fer 4x4 al desert, a poder ser per quatre “duros”, es van oferir a una ONG per dur-los-hi material.
Això tant sol ho van fer el primer any, la resta ho fan tant sol per ajudar.
Un d’aquests amics tenia un treballador d’un poblat de Gàmbia, aquest noi li va explicar el trist que era haver de deixar la seva terra, perquè no podia menjar, i li dolia molt que la resta de jovent tampoc tingués futur en el seu poblat.
Els meus amics de les seves butxaques fa dos anys els van pagar la construcció d’un pou, ells també van ajudar; l’any passat tornaven a subvencionar la portada de l’aigua al seu poblat; aquest any tornen per fer petites canalitzacions, perquè la gent pugui conrear les seves terres, fèrtils, però, assecades tot l’any... la culpa que aquestes terres no tinguin aigua la tenim nosaltres, els principals causants del canvi climàtic; i el més trist és que ens fan nosa els emigrants que obliguem a marxar de les seves terres.
El treballador que tenia vol tornar aviat per poder fer-hi granges i cultius per tornar la riquesa al seu poblat i fer que els seus veïns també puguin gaudir de riquesa, perquè als seus fills no els calgui marxar.
Els meus amics podrien fer anar aquests diners per comprar-se o fer més coses per ells, però, els sobra altruisme i així fan que els seus diners els omplin de felicitat.
Els diners fan la felicitat, l’egoisme i l’avarícia és el que destrueix a la persona i tot allò que l’envolta.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada