Kudasai.

No, no soc cap admiradora del Japó que ara estudii la seva llengua, filosofia de vida, costums, etc... i vulgui viatjar per visitar-lo, res més lluny de la meva ment, tant sol que certs costums seus coincideixen amb el meu nat tarannà, com ara el demanar sempre "si us plau" (kudasai) per acte seguit donar les gracies "moltes mercès" (domo arigato).
I de debò, no soc ni conservadora ni tradicional, però, considero de molt mal gust cert costum que prolifera molt entre la nostra societat de "manar" enlloc de "demanar". M'agradaria poder fer un estudi complert del perquè d'aquest mal costum entre la relacions de les persones, però, aquesta feina pertany a altres professionals, més preparats, molt lluny del meu sector, com a molt em puc limitar a donar la meva particular observació, que no deixa de ser una opinió personal d'un ciutadà mig.
Al lloc on darrerament faig vida, L'Arnau, em dona molt de temps per observar i comprovar que no forma part de cap col·lectiu en particular, molts ens creiem amb el deure de "manar" les coses perquè si no ens imposem no ens serà concebut allò que ens fa falta, però, pel meu parer i experiència, considero que estem molt errats: per una inesperada emergència la mare per una banda va exigir una cadira de rodes, jo, desconeixent la seva petició, per un altra banda en vaig demanar una altra; la seva encara l'esperem ara, la meva deseguit va arribar...
Perquè ens deu costar tant ser amables amb la gent, si amb un somriure amable i sincer ho pots aconseguir tot?...