En una parella sempre hi ha un tercer que ho espatlla tot.

Em sap molt de greu que per culpa de ex dirigents que abandonen un partit d'esquerres, republicà i independentista per fer-se de centre-dreta, monàrquic i força recolzador i partidari d'un Govern Central, ens hàgim "discutit" els de ERC i PSC; sort que aquest ex dirigent sempre s'ha considerat pacifista!?... (de fet s'ha de reconèixer la seva bona acció de convèncer als de Terra Lliure que deixessin les armes), però, aquest ex dirigent porta massa temps entre la centre-dreta i, pel que es veu, està convençut que el pacifisme es el seu Monopoli i no admeteix que els membres del PSC practiquem aquest estil de fer política i llança contra nosaltres greus acusacions infundades, amb l'únic propòsit de provocar actes violents infligits per ciutadans amb els seus sentiments greument ferits per les manipulacions i tergiversacions de la informació per part d'altres persones interessades en aquesta "interessant" agitació del poble català per efectuar el tant recorregut "acoso-derribo" contra qui governa, en el cas de Catalunya, el Tripartit.

Lamento molt que rere un acte profund i important per tots aquells catalans que van decidir amb orgull dir la seva, ni que no fos de forma vinculant, es produeixi un interès de quotes electorals.

I tampoc voldria pas que els meus ciberamics d'esquerres ens tinguessin a tots com uns fatxes, falsos i arrogants; dintre dels partits es cola de tot, prou que ho saben els d'ERC..., però, això no vol dir que tots els seus membres pensin igual que els "falsos militants".