La política va esdevenir el primer i principal interès de Confuci; però, en general, això també pot aplicar-se a l'antiga filosofia xinesa. En el seu conjunt (amb la única excepció sublim del taoista Zhuang Zi), el pensament primitiu xinès va girar
essencialment al voltant de dues qüestions: l’harmonia de l'univers i l’harmonia de la societat, en altres paraules, la cosmologia i la política.
La vida eremita pot ser temptadora per a un savi; però, degut el cas que no som ocells, ni mamífers, no podem escapar-nos i viure entre aquestos. Hem d'associar-nos amb els nostres semblants. I quan el món perd la Via, el savi té el deure moral de reformar la societat i tornar a encarrilar-la.
La política és una extensió de l'ètica: «El govern és sinònim de rectitud. Si el rei és recte, com podria atrevir-se ningú a ser deshonest?» El govern és dels homes, no de les lleis (fins avui dia, això segueix sent una de les esquerdes més perilloses de la
tradició política xinesa). Confuci desconfiava profundament de les lleis: les lleis conviden a les persones a tornar-se tramposes, i treuen el pitjor d'elles. La veritable cohesió d'una societat s'assegura, no mitjançant normes legals, ans a través del compliment del ritual. La importància central dels ritus en l'ordre confucià pot semblar al principi desconcertant per a alguns occidentals (que evoquen en la seva ment pintoresques imatges
de cavallers orientals somrient i inclinant-se'n incessantment uns davant de d'altres), però la raresa és merament semàntica; n'hi ha prou amb substituir simplement la paraula «ritu» per conceptes com «costums», «usos civilitzats», «convencions morals», o fins i tot «decència ordinària», i immediatament hom se'n dóna compte què els valors confucians, són extraordinàriament propers als principis de la filosofia política que el món occidental va heretar de la Il·lustració. Montesquieu en particular (que, paradoxalment, no va compartir l'eufòria xinesa de la seva època, ja que va detectar un despietat despotisme en la
pràctica política de la Xina del segle XVIII) va desenvolupar conceptes que, sense saber-lo, recuperava els punts de vista de Confuci que és preferible un govern de ritus que un govern de
lleis; Montesquieu considerava que un augment de l'activitat legislativa no era un signe de civilització, ans a la contra, indicava una crisi de la moral social. Eus ací la seva famosa
afirmació què «Quand un peuple a de bonnes moeurs, les lois deviennent simples» [«Quan un poble té bons costums, les lleis es tornen simples»] podria haver estada treta directament de les Analectes de Confuci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada