Però, depenent del recaragolament de les ments, aquest propòsit pot esdevenir la millor idea del món, o passar a ser un perdut de la vida...
Carpe Diem; el poeta romà Horacio en la seva obra Odas, I, 11 va dir: Carpe diem quan minimun credula postero (Aprofita el dia, no confiïs en demà) i això es pot entendre de dues formes.
1ª- No deixis per demà allò que puguis fer avui: el que ens porta a ser unes persones treballadores, responsables, eficaços, qualificats per qualsevol propòsit que volguéssim dur a terme... es a dir unes persones com cal, entregades a tot per sentir-se plenes.
O....
2º- Viu cada moment de la teva vida com si fos el darrer de la teva existència: i aquest la gent, no sé perquè, sempre l'ha interpretat com no fotre cop i estar de gresca i mà sobre mà tot el dia.
Doncs jo defenso aquest segon però, en un concepte més ple, més humà, més constructiu, més altruista... degut al cas que el primer concepte massa sovint fa que les persones s'oblidin d'elles mateixes o de la dedicació que deuen als seus, per mi aquest segon concepte defensa el nostre dret a ser persones, a fer tot allò que volem fer a cada moment, sigui no fer res o sigui ajudar a tot aquell que ens necessita; sigui estar en un bar de borratxera o sigui estar en un bar de tertúlia enriquidora amb els teus coneguts; sigui estant de "tumbing" en una platja de Colombia o sigui col·laborant en la reconstrucció d'un poblat colombià...
La forma en la qual volem viure els nostres moments no l'ha de definir cap ésser humà segons les seves particulars versions de les frases, la forma en la qual volem viure els nostres moments l'hem de definir amb la forma en la qual nosaltres ens trobem més realitzats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada