19 d’abril 2010

Humanitat no vol dir individu.

Llegint coses sobre Fiodor Dostoievski he trobat dues frases de les que fan reflexionar:
"Estimo a la humanitat, però, per sorpresa meva, quant més m'estimo a la humanitat en general, menys estima m'inspiren les persones en particular".
"L'home (dona) a la superfície de la Terra no té dret a donar l'esquena i a ignorar el que passa al món, i per aquest fet existeixen causes morals supremes".
La primera rebutja el concepte "individu" com a centre del seus Univers particulars i dels quals n'hi ha d'altres individus que es pensen que se'ls ha de idolatrar; i la segona rebutja el fet que el individu es despreocupi de tot allò que passa al seu voltant i no l'afecta directament: és tot allò que fem molts i ens neguem a reconèixer.
Molts practiquem el "Jo Passo": Jo passo de la política!... jo passo dels polítics i la seva hipocresia!... jo passo de la crisis que no m'afecta en res!... jo passo de la gent que pateix!... jo passo dels emigrants, millor si foten el camp!... jo passo de la democràcia que tenim!... jo passo... i allò que no volem reconèixer és que quant més passem, més involucrats hi estem, més afectats estem per tot. No som individus per molt que ens creiem amb el dret a decidir que volem, som humanitat, i com en el conegut Efecte Papallona, estem entrelligats, i una decisió particular de l'individu, afecta a tota la humanitat.
Els individus son un invent del Capitalisme: "jo, jo, jo, primer jo i desprès jo, i entre mig jo", les seves exigències son primer que res, tant li fa que li passi a la resta de la humanitat mentre ell i tot el proper, persones i coses, que l'envolten i considera de la seva propietat, estiguin bé i siguin intocables "vet aquí la propietat privada que fa sortir al violent competitiu que ens han ficat a dintre".
Els que creiem en la humanitat mai considerem que tenim el dret a decidir... pels altres, i molt menys el dret a decidir que volem per imperatiu i amb exigències; els que creiem en la humanitat tant sol "voldríem que" sempre amb Condicional (amb la condició que molts hi estiguem d'acord), deixant de banda l'Imperatiu tant impertinent i que tot sovint provoca el rebuig, es a dir: no MANEM les coses, som respectuosos i DEMANEM les coses.
Potser no m'entengueu, si és així tant sol és degut a que el missatge de la persona vista sempre com a individu on predomina primer les seves necesitats, ha fet ja massa palesa entre les ments d'esquerres i ho hem assumit com la cosa més normal del món. Desitjo de tot cor que això no sigui ja així.