Lucio Anneo Séneca
Hi ha coses que tot essent militant d'un partit no es poden dir per respecte als seus membres, però, hi ha actuacions que no deuen restar silenciades pel bon desenvolupament dels ideals del partit.
Declaracions públiques de candidats que anhelen poder, sol perquè ja els toca pels anys dedicats (dedicació indiscutible), diu molt poc de la seva persona; cartes de presentació al militant més pròpies de Curriculum Vitae (excel·lent) per optar a un càrrec dins d'una empresa, sense la menció de cap obra o treball fet sota els ideals, encara diuen menys de la persona.
No estem elegint pas al candidat amb més anys d'experiència ni al més preparat o format per treballar a la nostra empresa i ens faci producció i rendiment per obtenir uns guanys i ser líders del sector a qualsevol preu, repeteixo, a qualsevol preu..., per això qualsevol candidat preparat amb els ideals que siguin ja ens serveix, els números de segur que sortiran, però, el benestar de les persones, es discutible i bastant dubtós.
Tot és més senzill, triem al candidat/a que governarà amb fets i pautes dirigides pels ideals comuns del partit, que vetllarà perquè el seu treball sigui aquell que faria qualsevol militant i alhora sigui el més adequat per la resta de ciutadans, un candidat/a, que en el cas dels socialistes, les persones estiguin per davant d'ell/a i que ell/a sol sigui la mà executora de les solucions a les necessitats del poble.
No puc deixar de votar perquè trenco les esperances de molts militants que tenen candidats que estan treballant i treballaran per i sota aquestos ideals, però, tampoc puc donar el meu suport a candidats preparats que no s'adapten al perfil de treball requerit en aquesta empresa, per molt que els meus "assessors" els hagin acceptat no em donen sòlids arguments per demostrar-me que el seu treball serà de la qualitat que jo demano i exigeixo; és un veritable dilema!.
3 comentaris:
Resòl el teu dilema aplicant el millor principi, el sentit comú, amarat de la triada revolucionària, però no oblidis mai el teu deure sagrat.
El meu deure sagrat el tinc ben present de sempre, vetllar pels principis del socialisme que son Llibertat, Igualtat i Socialisme; i la meva llibertat em diu que no m'he de callar i he de manifestar el meu disgust, i la meva igualtat em diu que la resta de candidats i militants no tenen cap culpa, i el socialisme em diu que és la única via per la qual el poble pot assolir un estatus social similar, amb les degudes diferències, sense discriminacions de cap mena, perquè tots em formen part i ningú es un destorb. Per tant aniré a votar.
la utopia és un deure de mantenir, malgrat que ens sembli una cosa estranya, res és impossible....
Publica un comentari a l'entrada