19 de febrer 2008

Fins quan hom creurà amb la hipocresia?...

No ho entenc!, que algú m'ho expliqui, però, no puc assolir l'idea que un partit que s'auto-defineix com el salvador del catalanisme, símbol del nacionalisme i defensor d'una Catalunya independent pot estar tant desesperat per ser i fer alguna cosa a Madrid, a banda d'anar a demanar que allí resolguin el seu problema de no voler admetre que la suma de vots fan una Entesa que a ulls legals pot presidir i governar perfectament la Generalitat i Catalunya. És tan infantil aquesta actitud de "Vas al papa que no em deixes fer el que vull!, i ara m'enfado" que, de veritat, no puc entendre com els seus votants no estan veient que idolatren cegament a Madrid, més del que volen reconèixer.

I això no ve pas d'ara; no tiraré pas molt enrere perquè la memòria falla massa, i, segons què, no els agrada que els hi recordin gaire, però, recordaré un fet no pas tant llunyà, on per sortir en una foto algú, a esquena del Tripartit, anomenat Mas va negociar MENYS finançament per Catalunya, i ara se sumen als que diuen que "ens han retallat L'Estatut"... però, senyors militants i simpatitzants de CIU, que no veuen que al seu partit l'importa ben poc el que els hi passi als ciutadans de Catalunya?, que no els queda prou clar que tan sol volen manar i els és ben be igual que sigui aquí o a Madrid, la qüestió tocar poder?... Trobo perfecte que no els agradi, per no se quins motius, el PSC, però, si us plau!, que no els enganyin tant a la descarada que fa molt lleig.

De debò, tant sol demano que la gent es tregui les benes que els fiquen als ulls els partits que manipulen als electors segons els hi va bé, i ves per on!, acostumen a ser de dretes.