18 de febrer 2008

UIDC

Estic llegint un llibre, que per encàrrec em van dur uns grans amics des de la seva presentació a Barcelona i signat per dos grans entesos i coautors, per ells jo era un nom més, per mi un, del qual havia encomanat la seva explícitament, de petita i jove sentia com una mena de por envers la seva persona inexplicable, ara sé que és molt de respecte als seus coneixements i, perquè no, a la seva saviesa; l'altre, tot i que per mi fins fa poc era desconegut, també m'agrada descobrir-li que no ha passat per la vida per passar i es preocupa i s'implica dia a dia per tots i tot. No dic els seus noms perquè el que veritablement importa son els seus fets, idees i pensaments.

Aquest llibre, amb poques paraules diria, és una idea de les moltes Catalunyes que desitgem els catalans depenent dels nostres sentiments, com el seu autor Jordi Font ens diu i amb mode de resum especifica: que Catalunya amb la seva pluralitat dona un "substrat comú" que és el catalanisme, i aquest "..-/no és reduïble a una ideologia determinada ni a una formació política en particular, per més que agafi colors i significacions diversos segons quina sigui la majoria política./-.., ..-/fonamentalment i en primer lloc, el catalanisme és la voluntat d'autogovern dels catalans/-.., i ..-/és també, i amb el mateix grau d'importància, la defensa i la voluntat de desenvolupament de la llengua i de la cultura específiques de Catalunya./-..".

I la Catalunya de la Carme Chacón és Optimista, amb majúscules. Un optimisme que ens convida a viure el present amb plenitud i no permetre que allò negatiu del passat entorpeixi l'ara i el demà; un optimisme de socialista que és pensar i raonar cada dia i amb plena convicció, que la manera més segura de governar bé, no és un altra que viure pels altres i deixar fet un treball just i equitatiu per tots, contribuint a que Catalunya, i la resta d'Autonomies, estiguin millor, hi hagi més bona convivència i interrelacions, i es visqui plenament amb igualtat de condicions i oportunitats; un optimisme de la lluita catalana de corre nous riscos, afrontar nous reptes, solucionar nous problemes i/o impediments i amb treure profit de totes les noves oportunitats, aquesta és la nostra gran virtut, no abandonar la lluita i fer-la amb seny, i la Catalunya Optimista de la Carme hi creu amb això, i jo també.