10 de maig 2008

Quan el principal enemic del poble és l'exèrcit...

Que sabran alguns de brutalitat militar si no l'han patit mai, tant sol de sentida d'un passat...

Estret de Wikipedia:

“Drets humans” a Birmània: Les minories ètniques de Birmània han fugit durant dècades de la fam, la guerra i les tortures provocades per un dels règims militar més brutals del món. Però moltes de les ètnies refugiades que aquests dies creuen la frontera i arriben a la veïna Tailàndia no ho fan per a esquivar les bales ni buscar menjar per als seus fills, sinó fugint del conegut com el «batalló dels violadors». El nombre d'agressions i la forma sistemàtica en la qual es porten a terme han dut a les organitzacions birmanes en l'exili a denunciar que la Junta Militar ha desenvolupat una política de «llicència per a violar» per a terroritzar als opositors. En 1988 van ser assassinades 10.000 persones i el món exterior sap poc sobre aquest fet que va esdevenir un any abans de la matança de Tian'anmen. Les úniques imatges que mostren l'ocorregut són propietat de l'empresa japonesa NHK que ha impedit que siguin emeses per les televisions d'Occident per no desestabilitzar el règim militar. El règim dictatorial ha fet presoners a molts opositors, la majoria per delictes menors o fins i tot per emetre opinions o cantar cançons oposades al poder. Innumerables denúncies de tortures i submissió a esclavitud, han fet al govern mereixedor d'una condemna de part de diferents organitzacions dedicades al tema dels Drets Humans com Amnistia Internacional i la pròpia Organització de Nacions Unides.

Els batallons de violadors: són grups de soldats birmans, en ocasions d'alt rang, dedicats a la violació sistemàtica i selectiva de dones i nenes de la minoria ètnica Shan, resident en la frontera entre Myanmar (Birmània) i Tailàndia. Aquests esquadrons van ser creats amb la intenció d'aconseguir desmoralitzar, aterrir, reprimir i controlar a aquest grup ètnic i, en última instància, aconseguir el seu exili cap a Tailàndia. El seu modus operandi consisteix a realitzar una gira per les poblacions birmanes reclutant a joves que són obligades a desfilar, segrestades de les seves llars i violades cada nit fins que els soldats cansats d'elles decideixen assassinar-les a sang freda: Es viola en grup a dones amb set mesos d'embaràs. S'obliga a nenes a realitzar treballs forçats durant el dia i les hi viola a la nit durant mesos sencers. Es viola a mares i filles juntes. Es viola a nenes fins i tot de 4 anys d'edat. Aquesta barbàrie ha estat documentada i donada a conèixer per Charm Tong, exiliada birmana a Tailàndia des dels 6 anys d'edat.

Potser ara podreu entendre perquè La Junta Militar no deixa entrar ajuda humanitaria.