Visionant la pel•lícula de Gandhi (1982), em dono conte que no estem pas massa lluny d’aquella època on l’home, tiranitza i humilia a l’home, tant sol per sentir-se superior per ves a saber el motiu que estigui de moda en l’època que toqui viure.
Ell mirava a la casta dels intocables amb sentida pena, ni els indus volien estar al seu costat; tenir assumit que mai seràs un home perquè una religió, o un altre home ho ha dit es molt misserable.
I dic que no restem massa lluny perquè, la nostra avançada societat europea, poc a poc, està reculant en el temps, senyals descarats de rebuig per banda de Governs envers aquelles persones nouvingudes que no tenen res i s’han vist obligades a deixar els seus països per poder intentar viure, algunes, sota amenaça de pena de presó per voler tenir una oportunitat de vida, no tots els “sense papers” venen a, o volen delinquir; menyspreu i abús de les vides privades i socials de totes les persones obreres, autòctones o foranies, funcionaris o assalariats, volent imposar jornades laborals de 60 hores amb possibilitats d’augment a 78 hores...
Ja no parlem de color de pell o religió, parlem de poder adquisitiu, els menyspreus entre races i religions queda reservat pels que no tenim ni temps per viure, sol per treballar, o ni diners ni treball, que ens matarem entre nosaltres, perquè donarem les culpes als de fora per les misèries que ens causaran els “Senyors del Diner”, i no voldrem pas reconèixer-ho, perquè restarem, il•lusos com sempre, somniant tenir les seves vides en un proper futur, qual opi en les nostres vides.
I, mentre no aparegui un altre “Gandhi” en les nostres vides que ens motivi a revelar-nos sense violència, i sense pors, continuarem alguns fent manifestacions, d’altres maltractant als homes per desfogar-se dels seus complexos d’inferioritat, d’altres manipulant les ments amb qualsevol tema per desviar-los de la realitat... i d’altres, pocs, intentant fer de Gandhi xerrant a les parets, perquè preferirem dir que estan nafrats avanç que admetre que allò que diuen està relacionat amb nosaltres directament, ningú es vol reconèixer com a simple obrer; equivocació terrible perquè sense nosaltres el món no es belluga...
Si no es pot ni es deu canviar la naturalesa de l’home, perquè els que voleu i teniu més medis per poder avançar en trobar solució a la situació del món per tots no estudieu la possibilitat de canviar el vostre discurs?... Si allò que dieu no és escoltat és que ja ha arribat l’hora de canviar la forma o l’actor que ho expressa, com s’ha fet amb l’imminent canvi climàtic.
3 comentaris:
Ja ens ho recorda Giovanni Sartori, la història, la nostra història és com el mite de Sisifo, condemnat a repetir-se, doncs no és estrany que vegis que no estem tant lluny del Mahatma Ghandi, en el temps i en les necessitats, com tampoc fa tant de temps que l'Apartheid va quedar abolit... a Amèrica. Sócrates va ser condemnat pel govern democràtic de la polis "per pervertir la jovenessa" a morir amb la cicuta, creus que ha canviat en alguna cosa el nostre entorn social? sempre l'home ha estat un llop pels altres homes, per sort de tant en tant la saviessa, la filosofia, la bondat, ens ajuden a fer salts endavant, despres venen passes endarrera. No t'amoïnis, com deia el Hamphrey: sempre ens quedarà París!
No es pas el millor moment per recordar-nos de Paris... precisament per culpa de França, i altres, ens hem quedat sols defensant que "de les 60h ni parlar-ne!".
A més, justament avui fa 10anys, celebraven Sant Joan a l'Escala amb grans amics, entre ells l'anyorat i estimat Germàn Malo, com si fos un germà, i el crit de guerra era "Anem a cremar França!"... quin estiu el del 98!...
De vegades Martín no s'han d'agafar les paraules al peu de la lletra, sinó pel que signifiquen....
Publica un comentari a l'entrada