Després de guanyar diversos concursos d'arc, el jove i jactanciós campió va reptar a un mestre en què era reconegut per la seva destresa com a arquer. El jove va demostrar una notable tècnica quan li encertà a l'ull d'un llunyà toro en el primer intent, i després va partir aquesta fletxa amb el segon tir.
"Allà està", li va dir al vell, " a veure si pots igualar això! ".
Immutable, el mestre no va desenfundar el seu arc, però va convidar al jove arquer que el seguís cap a la muntanya. Tafaner sobre les intencions del vell, el campió el va seguir cap a l'alt de la muntanya fins que van arribar en un profund abisme travessat per un tronc fràgil i tremolós. Parat amb calma enmig de l'inestable i certament perillós pont, el vell va elegir com a blanc un llunyà arbre, va desenfundar el seu arc, i va disparar un tir net i directe.
"Ara és el teu torn", va dir mentre es parava graciosament a terra ferma.
Contemplant amb terror l'abisme aparentment sense fons, el jove no va poder obligar-se a pujar al tronc, i menys a fer el tir.
"Tens molta habilitat amb l'arc", va dir el mestre, " però tens poca habilitat amb la ment que et fa errar el tir".
Aquest és un compte de l'Orient que ens dona a entendre que per molt preparats que ens creguem, si no sabem fer anar les nostres ments mai aplicarem els nostres coneixements de la forma correcta. Tant se val que tinguem molta cultura, que llegim molt, que cursem molts estudis, si tant sol "acumulem" i no ho fem anar amb sabiduria, tant sol serem experts, mai virtuosos.
No serveixen de res un munt de paraules complicades escrites per donar a entendre que es domina el "verbo" i que ningú entenc si d'aquestes paraules no surt un raonament simple i profund. No serveix de res fer una gran exposició plena de retalls i arguments, si el raonament final no es coherent com cal i entenedor.
Cal fer anar les ments i no actuar perquè ho hem memoritzat tot; els professionals que actuen i no pensen no han de ser els polítics, tan sol els Cossos de Seguretat i prou, ells tenen la preparació que cal i davant del perill millor sol actuar enlloc de pensar.
3 comentaris:
Només un matís. Es pot estar preparat i no reptar cap mestre? Es pot estar preparat i continuar gaudint de la preparació per esdevenir mestre al final d'una llarga vida d'aprenentatge? Portser el pensament social d'occident té aquest error no deixar que cadascú vivim la nostra individualitat, no creus? Aquell que deixa testimoni de coneixement sense altra pretensió no mereix la teva crítica, tampoc entenien a Sòcrates i en no entendre'l el condemnaren a la cicuta.
Si et fas aquestes preguntes és que no has entés res de res..., precissament el conte critica aquest afany que tenim les persones a demostrar als altres que son més... i no som més per saber més o estar més preparats, tat sol som més perquè sabem fer anar allò que sabem, sigui molt o poc, el que importa es saber-ho fer anar en el moment adequat i tant sol per ajudar, mai per "fardar".
Doncs és just el que intento de dir quan em pregunto: Es pot estar preparat i continuar gaudint de la preparació per esdevenir mestre al final d'una llarga vida d'aprenentatge? en el fons amb paraules distintes arribem a una mateixa conclusió, m'agrada el teu aclariment final.
Publica un comentari a l'entrada