Els diners no fan la felicitat, però, deunidó que n’arriba a omplir portades i condicionar vides…
Volem fer veure que ens influencia el just i necessari, que tant sol és un complement en la nostra vida… i llegeixo en el Bloc d’un respectat blocaire un manifest entre conya i bones intencions pel qual una catalana acceptaria de bon grat ser espanyola si… tant sol els diners ho fossin tot per tothom i per igual; res de patriotisme, res de sentiments, res de terra, res de costums, res de llengua, tant sol diners i més diners i res més que diners.
Per tot arreu es parla de crisis, finançaments, retallades, recessions… paraules que no comprenc del tot i que totes volen dir el mateix, diners. Fins i tot hi ha els més agosarats que diuen que avanç de rebaixar a un pis el preu en un 40% li regala aquest al Banc, doncs, que li regali a una família que es quedarà aviat al carrer per no poder pagar a aquest Banc, que de segur li agrairà de per vida.
L’església catòlica també s’ha afegit a donar el seu suport moral a tot afectat tot recordant els valors humans... suposo que es deu referir al valor amb finançament per cada nou afiliat, bé, en aquest cas batejat, realment al darrere sempre hi son els diners.
Siguem realistes, rés ens preocupa més que els diners, primers son ells i desprès la resta, i qui afirmi el contrari, aquest “pensament” no el llegirà mai perquè no tindrà cap necessitat d’adquirir més coses que les que abasten els seus braços, viurà tot el tranquil que li deixem la resta dels humans en el seu món ideal, i reconec que tot i no voler més del que tinc, el poc que tinc tampoc estic disposada a perdre-ho, no lluitaré pas, però, em centraré amb que no em faltin els diners necessaris (que no vol dir els justos) per poder continuar vivint i no sobrevivint; per poder ser jo no he de patir per ximpleries, i en el meu hemisferi del planeta, els diners ho són tot. Trist, però, cert.
5 comentaris:
TOTS NECESSITEM ELS DINERS, ENCARA QUE SONI A TOPICASSSS, NOMESQUAN TENS UN PROBLEMA DE SALUT TE'N ADONONES QUE NO ES LO MES IMPORTANT.
Tot i així tot en aquest model de civilització es quantifica en diners, només aixecar-te de dormir suposa un preu, un valor econòmic, el llum, l'aigua, el cafè,,, posar el peu al carrer significa diners: parking, cotxe, benzina, bus, impostos viaris....... El model està basat com ho era als inicis de la civilització en l'intercanvi on el paper moneda i el paper digital quantifiquen aquests canvis que alhora han esdevingut perfectament imperfectes, insolidaris, i busque-ho-hi tots els adjectius que vulgueu
No cal que em cridis Albert que sempre t'escoltaré.
Tant sol afegiria que fins i tot quan tens problemes de salut a molts llocs també els necessites més que mai.
I Trifó, el model no és l'errat, és l'home, com sempre, el que ho espatlla tot i que ho sol·lucioni algú altre...
I tant amiga meva que el model és errat, el diner i el treball són un esclavatge post modern....
Estem parlant del inicial intercanvi com a model "no errat", la resta es el producte de la cobdícia de l'home.
L'home per naturalesa és egoista, nens de poca edat ho mostren innocentment no volent compartir res de seu el primer i segon any de vida, desprès, per sort, a molts se'ls hi passa.
Amb aquesta prova resulta obvi que siguin pocs els que facin, cultivin o fabriquin alguna cosa pels altres a canvi de res; també és lògic que l'humanitat es veies obligada a la invenció del diner.
A més, tinc firmat un contracte no soc cap esclava, desprès de les vuit hores pactades faig el que vull fer sense cadenes, ni ordres, ni tortures; i durant la jornada el respecte impera a l'empresa on treballo. No es deu generalitzar perquè hi hagi explotadors al món; i gaudir sempre de l'oci a mi em resultaria poc creatiu i tant sol sentiria buidor, jo vull fer coses que els sigui d'utilitat a les persones, i si a canvi tinc uns ingressos que em permeten adquirir coses per la meva utilitat, millor.
Com deia Quevedo "lo bueno, si breve, dos veces bueno", si sempre estas fent oci, què faries per variar? la monotonia sempre és aborrida.
Publica un comentari a l'entrada