10 de desembre 2008

60 anys de Declaració Universal Drets Humans i poca memòria... (III)

Article 11

  1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
  2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs. (Atacs a l'honor i reputació no és el mateix que llibertat d'expressió, malgrat alguns així ho entenguin; i aquesta indirecta va dirigida per tothom que és dediqui a ofendre tot proclamant a viva veu "la meva llibertat d'expressió!...").

Article 13

  1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
  2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

  1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
  2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

  1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
  2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat. (I això va per totes les nacionalitats reconegudes i tots els seus membres; i puntualitzo que ningú és qui per obligar-lo a ser d'una nacionalitat, que no és el mateix que país, que no és, o no vol ser)

2 comentaris:

Albert ha dit...

crac que així els podriem repassar tots, el que fa llàstima és veure com tot l'estament politic mundial es passa aquesta declaració per un lloc...o no es vergonyós?¿? o no es per preguntar-se que nassos foten els politics ¿??¿

Martín L. ha dit...

Exacte! quan dic "poca memòria" no descarto a ningú; els polítics encara estan més inclosos degut a que són ells els que haurien de vetllar pels interessos de tots els ciutadans del món. La llàstima és que alguns no serveixen ni serviran mai per servir a l'Humanitat, estan massa preocupats pels seus melics.