Com som?...

Una ensenyança Zen ens diu:

Les decisions que prens i com les duus a terme son un reflex de qui ets en realitat

El que m’agrada de programes del tipus “Gran hermano”, on persones que no poden actuar 24h massa dies seguits, degut al cas que no són actors professionals, és com manifesten els seus alter-ego, i un cop fora del recinte tot comprovant els seus comportaments en una pantalla no són capaços de reconèixe’s

M’agradaria el poder veurem com en veu la resta de la gent, potser podria corregir errors meus desagradables per mi, una probable arrogància o prepotència (soc conscient que en massa ocasions pel meu gust puc dirigir-me així a algú, tot i que la millor defensa sigui un atac, m’agrada més l’estil Gandhi), l’ira nata que odio i per sort controlo força, però, de tant en tant... anar en excés a la meva p...a bola (tampoc és bo), entre d’altres sorpreses que per mi son desconegudes, però, la resta les veu i no m’ho diran mai.

Com jo veig les dels altres i en un acte d’empatia i altruisme els intento fer entendre on s’equivoquen per ser allò que volen ser, però, sense cap càmera que confirmi les meves paraules, tant sol entenen que els vull controlar la vida, o que m’equivoco que ells no son així, o que la resta del món els ataca per ser ells i em sento impotent per estar limitada i no saber com transmetre a la persona en qüestió que el motiu d’aquests atacs és el seu propi comportament i actitud davant els altres.

Com som no sempre és com ens veuen, a l’igual que quan escrivim, si no repassem i corregim, podem arribar a ser mal entesos tot creant petits conflictes per no saber transmetre i comunicar tal i com pensem.

Tot això que he exposat és de calaix, però, curiosament, no ens ho apliquem quasi mai, per acte seguit, emprenyar-nos amb algú que “ens ataca” i potser el motiu d’aquest “atac” som nosaltres mateixos.